La història del carrer del pont

Introducció


El naixement de l'actual població de Sant Quirze de Besora el podem situar l'any 898. Estem al segle IXè en el marc de la política de repoblació que va endegar el comte Guifré el Pilós. En aquest moment, es basteix una línia de castells de defensa de les fronteres cristianes, i aquest és l'origen del Castell de Besora. L'únic document conegut de l'època, i la base dels mil cent anys que ara commemorem, és l'acta de consagració de les parròquies de Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora, les dues sota el domini del castell de Besora i del monestir de Sant Joan de les Abadesses.Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el "mal pas" i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status.

El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos.

Posteriorment existeix un segon cens pertanyent també a l’arxiu del castell de Montesquiu i datat de 1717 on hi ha un total de 582 habitants repartits entre Sant Quirze i Montesquiu. Aquest increment es deu a que amb la sortida de la pesta negra i la crisi baix medieval i l’aparició de noves manufactures com la producció de la llana en els molins bataners (molí nou i molí vell) ien conseqüència l’aparició de mercaders de la llana, paraires i comerciants que venien aquest article a la Plaça Major. És en aquests moment quan apareixen la majoria de les cases del carrer del Pont, de Torelló i del carrer dels Patis on es concentraven la major part dels tallers i dels obradors.

El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat "mal pas" situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont. També és en aquest moment quan es comencen a desenvolupar barris i ravals al costat dels antics camins rals de Santa Maria de Besora i també al costat del portal del pont fins al pont pels penya-segats del Ter a la zona del malpàs seguint la traça del camí ral.

Aquest comerç va fer que vàries famílies s’enriquessin amb el comerç puixant dels draps de llana manufacturats als molins bataners i comercialitzats a dins de la mateixa vila, com la resta de productes manufacturats que s’elaboraven a cada casa. Perquè, en un moment, tot el carrer del pont i la Plaça Major cada casa era un comerç i Sant Quirze de Besora es va convertir en un eix comercial on assistien molts veïns dels municipis del voltant.

És per això, que en aquest apartat us volem explicar algunes cases del carrer del Pont, perquè conegueu la seva història i que era abans.

Darrera actualització: 31.01.2024 | 06:51