Introducció

El municipi de Sant Quirze de Besora està situat a la riba del riu Ter al seu pas pel nord de la comarca d'Osona. És la població en cap de la subcomarca del Bisaura i està situat a mig camí entre la Plana de Vic i el Pirineu. També té la Serra dels Bufadors i Serra de Milany al nord-est, la Serra de Bellmunt al sud-est i a la part oriental l'altiplà del Lluçanès a l'oest.

Per Sant Quirze hi passen dues vies de comunicació principals:

• La carretera C-17, entre Vic i Ripoll.
• La línia Barcelona-Puigcerdà de la xarxa ferroviària de Renfe.

El municipi té censats oficialment 2.145 habitants en data del 31 de desembre de 2021.

El riu Ter juga un paper crucial en el paisatge osonenc, no només des d'una perspectiva geogràfica i paisatgística, sinó també des d'un punt de vista social, urbanístic i, sobretot, en el context històric-industrial de la comarca.
L'aprofitament econòmic i industrial de les aigües del Ter va ser determinant en el desenvolupament urbà de pobles i colònies.
Des del mirador de la riba del Ter de Sant Quirze de Besora es pot apreciar un micropaisatge que destaca per la presència d'aquests elements històrics i industrials.

Les primeres referències del poble de Sant Quirze de Besora daten dels anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard Sant Joan de les Abadesses.
Aquest fet donaria origen a l’església i la seva sagrera en primer lloc i més tard al cementiri. El poble, de fet, va créixer entorn de l’Església i estava delimitat pels carrers del pont, dels patis, de l’església i part de la plaça del Comú, actualment coneguda com la Plaça Major, formant així una planta de forma ametllada. Aquest conjunt estava envoltat per muralles reforçades per torres i amb tres portals: el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana i finalment el de llevant amb el de l’església.
Sant Quirze fou un poble ramader i agrícola i a principis de l’any 1400 hi havia un cens on s’hi esmenten 36 famílies. Amb el desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l’aparició de telers, gremis i paraires que convivien amb l’activitat ramadera i agrícola va propiciar el progressiu augment de la població. Així, doncs, quatre segles després, l’any 1846, el cens de Sant Quirze constava ja de 168 famílies i 774 persones, la majoria dels quals vivia en cases situades dins de les muralles.
A partir de mitjans del segle XIX arriba a Sant Quirze la carretera que prové de Barcelona en direcció a Ripoll. La millora de les comunicacions i la construcció dels canals afavoreix l’establiment de la fàbrica Guixà (1855) i la fàbrica de la Verneda (1858), posteriorment anomenada Can Trinxet i Fàbrica Tomàs, que permetria el desenvolupament industrial del poble. El 1879 arribaria també el ferrocarril i set anys després l’aigua corrent, encara que limitada. La llum elèctrica als carrers i cases hauria d’esperar a l’entrada del segle XX.
El pont que travessa el riu Ter apareix documentat per primera vegada l’any 1516 i fou posteriorment destruït durant la guerra civil espanyola i reconstruït entre el 1940 i 1945.
El casc antic de Sant Quirze, que comprèn els carrers al voltant de l’església i la Plaça Major, estava ocupat per petits comerços i tallers. Gairebé a cada casa hi havia un negoci, regentat en molts casos per dones, que combinaven la cura de la canalla i la gent gran, amb el treball a la botiga de queviures, de gra, de corbates, fideus o terrisses. El 1925 hi ha documentades un total de 72 botigues i tallers.
L’any 1934, durant la Segona República, el nucli de Montesquiu es segrega del de Sant Quirze formant dos municipis independents. L’any 1989, a través d’un referèndum, el Bisaura deixava de formar part de la Comarca del Ripollès per passar a formar part d’Osona. L’any 2023, Sant Quirze de Besora té censada una població de 2115 habitants.