Votació del personatge històric més rellevant de Sant Quirze de Besora!

On i quan es podrà votar?

Si ets major de 16 anys i estàs empadronat a Sant Quirze de Besora pots votar de l’1 al 14 de setembre el personatge històric més rellevant del poble a:

• Presencialment: A l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora de 09:00 a 14:30 hores.
• Presencialment: A la Plaça Bisaura el dia 11 de setembre de les 17:00 a 19:00 hores
• Online: A través de l’aplicació “Aj Sant Quirze” a l’apartat de “Participació Ciutadana”. Pots descarregar-te l’aplicació a “Play Store” a Android i a “Apple Store” per a iPhones i tabletes Apple.  

Quan sabrem el vencedor? 

El dissabte 4 d’octubre a les 11:30 h del matí a la Plaça Major durant els Actes de Cap de Setmana del Comerç. 

Es desvetllarà el vencedor amb un espectacle anomenat “Cubiart” que consisteix en el dibuix de la persona guanyadora en diferents cubs desordenats que, un cop col·locats correctament, s’observarà la seva identitat.

Filla de modista,  va idear un sistema de patronatge senzill i precís, el «Sistema Martí», que patentà, i que permetia fer vestits a mida per mitjà de l'elaboració prèvia de patrons adaptables

Més tard, va crear a Barcelona, l'Institut Central del Sistema Martí, encara existent, que serví per formar moltes modistes en aquest sistema de patronatge.

El sistema es difongué arreu del país i donà lloc a la creació d'un gran nombre d'escoles i acadèmies que aplicaven el seu mètode. Així, l’any 1986 hi havia a Barcelona 13 acadèmies de “corte” i tres anys després ja n’eren 43.

L’Ermessenda de Carcassona fou una noble del segle XI i és considerada la dona més poderosa de la Catalunya medieval. Es casà l’any 991 amb Ramon Borrell, Comte de Barcelona, Girona i Osona. Cogovernaren junts fins al 1017, any en el qual el seu marit morí.

A partir del 1017 i fins al 1021 va governar en solitari fins a la majoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon. Amb la mort d’aquest l’any 1035 va tornar a governar en solitari fins que el seu net, Ramon Berenguer va assolir la majoria d’edat.

Finalment, va retirar-se a Sant Quirze de Besora, en una casa situada enfront de l’església, on morí l’1 de març de 1058.  Aquesta casa és l’actual Ajuntament.

Gombau fou un dels barons més destacats del llinatge dels Besora i va ser un dels principals i íntims col·laboradors de la Comtessa Ermessenda. Posteriorment, va anar caient en desgràcia sobretot pel casament de la seva filla amb un dels oponents més significats de la casa de Barcelona.

La seva actuació s’estén dels anys 990 al 1.058. Era conseller de la Comtessa Ermessenda i va ésser senyor dels castells de Besora, Curull i Torelló, a la comarca d’Osona. També fou senyor de castells situats al Vallès, Baix Llobregat, Garraf i Penedès.

A ell es deu la fundació del monestir de Sant Miquel del Fai, entre els anys 997 i 1006. Lí cedí la casa de Sant Quirze, l’actual Ajuntament, a Ermessenda de Carcassona per a passar-hi els seus darrers anys de vida. 

Director d'orquestra i compositor, fou director de l'Orfeó Canigó de Barcelona; del Conservatori Municipal de Música de Vic; director i fundador de l'Orfeó Vigatà i de la "Societat Vigatana de Concerts", del cor infantil i de la secció de gimnàstica rítmica entre d’altres. 

Autor de moltes composicions musicals, corals, cançons, sardanes i de l'òpera Almodis. Va ser un dels autors catalans més preocupats pel prestigi i la recuperació de la sardana com a dansa nacional

Morí al poble que l’havia vist néixer el gener de 1917.

Joan Sayós Estivill va ingressar a l’exèrcit de l’aire de la República l’any 1936 i va combatre durant gairebé tota la guerra amb l’Esquadrilla de “Chatos” formada per pilots russos i amb només un parell d'espanyols. 

Durant els enfrontaments fou abatut dues vegades pels avions del bàndol franquista, però va aconseguir saltar en paracaigudes i salvar la seva vida ambdós cops. 

Va ser evacuat a França i fou internat al camp de refugiats d'Argelers-sur-Mer i, més tard, al de Gurs. El 1971 va publicar el llibre “Un aviador de la República” sota el pseudònim Joan Milany. 

Periodista i escriptor de professió. Treballà a les redaccions del Diari de Vic i El Matí i col·laborà amb el Diario de Barcelona, La Vanguardia i Tele/Estel.

Alguns dels seus articles els signà amb el pseudònim "Fernando de Ter". Col·laborà, l'abril de 1952, en l'únic número que aparegué de la revista en català Aplec. Fou soci fundador del Patronat d'Estudis Osonencs i publicà diversos articles a la seva revista Ausa.

Capellà doctorat en dret i en dret canònic, va ocupar la càtedra de Retòrica a la Universitat de Barcelona, fins que Felip V la va clausurar. Després de la clausura, Segimon Comas va formar part del grup fundador el 1729 de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del qual n’acabà essent el president. 

També va reelaborar el curs de Retòrica que es donava a la universitat i que finalment va publicar un dels seus alumnes. Actualment, aquest personatge dóna nom a l'escola pública de Sant Quirze de Besora.