"Cal Dimoni"

Cal Dimoni era una casa en la qual hi havia sis habitatges a les plantes superiors i dues botigues a la planta baixa. Aquestes dues botigues són van ser primerament Can Creus i Can Mascarella, explicat particularment en el seu apartat, i posteriorment Cal Cisteller.

Actualment, l’edifici de cal Dimoni, és propietat de l’Ajuntament i que es va adquirir amb la voluntat de construir-hi pisos adaptats per a gent gran i connectats per la part posterior amb la residència d’avis.

Can Creus

L’Eduard Creus Arderiu i la seva esposa Bonaventura Fageda Carbonell tenien un negoci de llauneria als baixos de l’edifici i seria aquí on, anys més tard, els pessebristes de Sant Quirze de Besora hi tindrien la seva seu.  

El seu fill, Josep Maria Creus i la seva esposa Dolors Garcia, continuaren el negoci. Ella, la Dolors, regentava una botigueta a peu de carrer, i en Josep Maria tenia el taller a la part del darrere, que connectava amb un pati. Allà hi preparava les canals que instal·lava a les diferents cases de Sant Quirze, Besora i Vidrà.

Les filles del matrimoni, Dolors i Rosa, mantenen encara un estret vincle amb el municipi.

Cal Cisteller

Quan els Mascarella varen canviar la ubicació de la seva botiga, en Joan Ayats i la Leocàdia hi varen obrir una botiga de cistells. En Joan, treballava a la fàbrica i combinava aquell jornal amb les tasques de fabricació de cistelleria. La Leocàdia, la seva esposa, era qui despatxava a la botiga. Quan es van jubilar, el relleu el va agafar la Rosa Subirana (de la masia de Ginestet de Sora), que va continuar amb el negoci de venda de cistells i altres productes de la llar. Quan la Rosa va traslladar la botiga, aquesta va quedar tancada. Ara, l’edifici està buit, a l’espera de l’elaboració del projecte i l’execució d’unes obres costoses per a construir-hi pisos per a la gent gran.