“La Maria de telèfons”

Quan encara no havia arribat el telèfon on havies de marcar els dígits amb el dit, a Sant Quirze de Besora hi havia una «oficina» on treballava la «Maria de telèfons».

Asseguda en una cadira alta i amb uns grans auriculars a les orelles, era ella qui connectava les converses telefòniques. Per fer-ho, havies de despenjar l’auricular i demanar-li que et passés amb el número que volies. A vegades, com que no hi havia gaires aparells a les cases, si li demanaves que et comuniqués amb el nom o el motiu del veí o de la casa, també ho feia.

Era curiós tot aquell plafó ple de foradets on connectava, amb cables, els emissors i receptors de les trucades. Un sistema que avui ens pot semblar gairebé impossible d’imaginar, però que aleshores formava part de la vida quotidiana del poble.

Agost 2026.