Escenes d’un èxode porta al Teatre El Centre una mirada sobre l’exili, la memòria i les migracions actuals
La proposta de la Cia. Sargantana, celebrada dins del TEZER 2026 i dels actes de Memòria Democràtica, connecta l’exili provocat per la Guerra Civil amb els desplaçaments forçats del present
El Teatre El Centre de Sant Quirze de Besora va acollir diumenge 20 de setembre la representació d’Escenes d’un èxode, de la Cia. Sargantana, una proposta de dansa contemporània que posa el focus en una experiència humana que travessa èpoques i fronteres: haver d’abandonar la pròpia llar i emprendre un camí incert cap a un lloc segur.
L’obra forma part d’un projecte de creació iniciat fa aproximadament deu anys, en un moment en què el drama migratori al Mediterrani i episodis com els viscuts a Lampedusa situaven al centre de l’actualitat les morts, els naufragis i les dificultats de milers de persones que intentaven arribar a Europa fugint de guerres, persecucions o situacions extremes.
A partir d’aquest context, la companyia va començar a treballar artísticament sobre conceptes com marxar, perdre la llar, travessar fronteres, sobreviure i tornar a començar. Escenes d’un èxode trasllada aquestes experiències al llenguatge del cos i del moviment, construint un relat escènic sobre el trajecte de les persones migrants i refugiades entre el lloc que deixen enrere i aquell on esperen trobar una nova oportunitat.
La representació a Sant Quirze de Besora s’ha incorporat també als actes de Memòria Democràtica, establint un vincle amb un dels grans èxodes de la nostra història recent: l’exili republicà de 1939. Després de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, prop de mig milió de persones van travessar els Pirineus cap a França fugint de la guerra i de la repressió. Moltes van acabar internades en camps en condicions molt precàries. MHCat
La connexió entre aquell exili i les migracions actuals no pretén equiparar contextos històrics diferents, sinó posar en relleu experiències humanes que es repeteixen: deixar enrere casa, família i entorn; afrontar la por i la incertesa; travessar fronteres; i buscar un lloc on poder viure amb seguretat.
Aquesta mirada permet entendre la memòria democràtica no només com un exercici de record del passat, sinó també com una eina per reflexionar sobre el present. Els exiliats de 1939 també van ser refugiats, desplaçats i persones obligades a començar de nou lluny de casa. Aquesta experiència forma part de la nostra història col·lectiva i ajuda a mirar amb una altra perspectiva els processos migratoris que avui continuen produint-se arreu del món.
Després de la representació, es va fer una contextualització de l’obra amb el públic, que va permetre aprofundir en l’origen del projecte, el procés creatiu i el significat de les diferents escenes. Aquest espai de conversa va completar la proposta artística i va afavorir una reflexió compartida sobre l’exili, les migracions i la memòria.
L’activitat s’ha pogut dur a terme gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, que permet als municipis impulsar iniciatives culturals i de memòria democràtica com aquesta.
Des de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora volem agrair a la Cia. Sargantana la seva proposta, a totes les persones que van assistir a l’espectacle i van participar en la conversa posterior, i a la Diputació de Barcelona el seu suport per fer possible aquesta activitat.
Amb propostes com Escenes d’un èxode, el TEZER 2026 i la programació de Memòria Democràtica continuen apostant per una cultura capaç d’emocionar, però també de preservar la memòria, generar debat i ajudar-nos a entendre millor el present.