Personatges

Carme Martí

El doctor Amadeu Colom explica en un petit opuscle dedicat a Carme Martí que aquesta neix a Sant Quirze de Besora el 24 de juny de 1872 al carrer del Pont número 29 actual, i és filla de Damià Martí i Tremolosa, d'Alpens, i de Josefa Riera i Parés, de Sant Quirze (...) Dona d'ideals a favor de la noia, treballarà per dotar-la d'una professió que li atorgui un nivell digne a la societat i li permeti de guanyar-se la vida amb tot honor. (...) ja casada, crea a Barcelona, l'Institut del seu nom, del que han sortit milers de professores diplomades. Dona d'acció, mai no parava, ni deixava parar als que tenia al seu costat. N'és una prova diàfana l'apressant escampadissa de les Acadèmies de Tall i Confecció Sistema Martí".
"El primer llibre de Carme Martí -segueix Colom- "mètode o sistema de tallar patrons del vestir femení i de confeccionar-lo" es va fer públic a Barcelona, quan tot just tenia 18 anys. Era el 1890. L'èxit del primer llibre la va empènyer a publicar-ne un altre. (...). El nom de Barcelona amb el de l'Institut de "Corte y Confección" Martí s'esbargeix tot seguit. La premsa catalana, espanyola i sudamericana de seguida se'n va fer un ampli ressò". Els anys 1914 i 1924, Carme Martí llença la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París. És l'esclat del seu èxit i el seu llançament internacional, amb especial difusió també al Japó i a algunes nacions africanes.

Segimón Comas

Capellà fill de Sant Quirze de Besora, del segle XVIII. Doctor en dret i en dret canònic, va ocupar la càtedra de Retòrica a la Universitat de Barcelona, fins que Felip V la va clausurar. Després del trasllat de la universitat a Cervera va conservar el seu càrrec. Els seus mèrits literaris el van elevar a la presidència de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va reelaborar el curs de Retòrica que es donava a la universitat, i aquest treball va ser publicat per un dels seus alumnes que aleshores era catedràtic del seminari, amb el títol "Ars rhetoricae in usum sholarum collegii episcop. Barcinonensis" (Barcelona, 1779). Actualment aquest personatge dóna nom a l'escola pública de Sant Quirze de Besora (a la foto).

Joan Baptista Espadaler

Director d'orquestra i compositor, nascut a Sant Quirze de Besora el març del 1878, hi va morir el gener del 1917. Va ser director de l'Orfeó Canigó de Barcelona; del Conservatori Municipal de Música de Vic; director i fundador de l'Orfeó Vigatà i de la "Societat Vigatana de Concerts", del cor infantil, de la secció de gimnàstica rítmica, etc. Va ser autor de moltes composicions musicals, corals, cançons i sardanes, i de l'òpera Almodis. Precisament, va ser un dels autors catalans més preocupats pel prestigi i la recuperació de la sardana com a dansa nacional i no estrictament empordanesa. La passió per la música d'aquest autor ja es va manifestar de ben petit, però la seva educació va estar orientada cap a la continuació dels negocis familiars, fins que la seva mare es va rendir a l'evidència, i aconsellada pel seu cosí Lluís Coll i Espadaler, destacat membre de la burgesia manlleuenca del moment i membre d'una activa societat esperantista, va permetre al fill seguir la seva vocació.

Pere Vinyoles i Vivet

Periodista i escriptor. La seva activitat més destacada en aquests terrenys va ser abans de la guerra civil amb el seu treball a les redaccions del "Diari de Vic" i "El Matí", diari aquest darrer d'orientació demòcrata-cristiana.