La Guerra dels Remences

El domini feudal dels Besora, que eren tant al Castell de Besora com al Casal de Montesquiu, es va anar imposant i es va anar succeint, amb molt relativa normalitat, fins a la crisi que va començar a principis del segle XIII i va desembocar amb el conflicte dels remences i la revolta dels pagesos. Un conflicte de grans dimensions al terme de Besora. Paral·lelament a la crisi agrària, es posen les bases d'una nova indústria que amb el temps seria la més important del poble: la tèxtil. Entre finals del segle XII i principis del XIII ja hi ha documentada l'existència dels primers molins drapers. També és a principis del segle XIII quan neix el comú o la universitat de Sant Quirze de Besora, integrat pels caps de casa dels masos de la parròquia, tal i com consta a l'arxiu del Castell de Montesquiu. La universitat de Sant Quirze (en aquell moment el comú de Sant Quirze integrava també els actuals municipis de Montesquiu i Santa Maria de Besora) la formaven trenta-un pagesos, tots de remença.

L'arribada del segle XIV va ser catastròfica: es va viure la pesta negra, els boscos eren espoliats per gent famolenca, molts masos van ser abandonats... i s'anava perfilant el final del feudalisme. Es produeixen migracions de santquirzencs cap a Vic a la recerca de les mínimes condicions per viure.

El conflicte dels remences continuava i encara tardaria un segle a resoldre's definitivament. A finals del segle XV els remences van quasi destruir el castell dels Besora en el marc de la lluita contra els mals usos. A partir del segle XV el pes econòmic va caient en mans del Gremi de Paraires i Teixidors cada vegada més organitzat. També és en aquest moment que comencen els primers problemes entre Sant Quirze i l'aleshores barri de Montesquiu.