Gombau de Besora

Des de fa un cert temps, hi ha un projecte a Sant Quirze de Besora d'aixecar una estàtua, de l'artista Oriol Balmes, dedicada a Gombau de Besora, el qual ja té un carrer al municipi. Gombau va ser un dels barons més destacats del llinatge dels Besora i va ser un dels principals i més íntims col·laboradors de la Comtessa Ermessenda. Posteriorment, va anar caient en desgràcia, entre altres coses, pel casament de la seva filla Guisla amb Mir Geribert d'Olèrdola, un dels oponents més significats contra la casa de Barcelona. El període del seu màxim esplendor coincideix amb el moment més àlgid i poderós de la història de tota la família dels Besora.

Segons explica l'historiador mossèn Antoni Pladevall, en un opuscle editat per l'Ajuntament de Sant Quirze, el personatge "més important de la història de Besora és sens dubte Gombau, el fill d'Ermenir de Besora. La seva actuació s'estén dels anys 990 al 1.058. Era conseller de la comtessa Ermessenda, abans al·ludida, i sense cap mena de dubte és el personatge més important de la política catalana del seu temps. Va ésser senyor dels castells de Besora, Curull (sobre la Vola) i Torelló, a la comarca d'Ausona, de Montbui, amb les seves vuit parròquies, Montornès i part del de Far al Vallès, d'Eramprunyà (Gavà) al Baix Llobregat, de Cubelles i Pacs al Penedès i d'altres béns espersos en diferent llocs.

A ell es deu la fundació del monestir de Sant Miquel del Fai entre els anys 997 i 1006 i moltes gestions i activitats d'ordre polític i judicial".

"Va fer el seu primer testament —segueix Pladevall—el 1041 quan volia anar a una expedició contra els sarraïns, aleshores era vidu de Guisla i estava casat amb una segona dona de nom Aurucia, que va deixar sota la protecció del bisbe Oliva de Vic. La seva pubilla Guisla va casar-se amb el famós noble Mir Geribert, de la casa vescomtal de Barcelona i fou mare de Bernat, Gombau i Arnau Mir, que junt amb el seu pare estigueren revoltats contra el comte de Barcelona, qui en represàlia va privar-los de bona part de l'herència del seu avi Gombau de Besora".