Bernat Serradell

Sobre Bernat Serradell se'n saben encara poques coses, segons el professor Jordi Vinyes. L'única obra seva que ha arribat als nostres dies és "El Testament de Bernat Serradell" en la qual demostra un notable domini de la llengua. Tampoc sabem del cert quin any va néixer però seria probable el 1375. Sabem que era un menestral acomodat, concretament corder, que vivia a Vic i que la seva família era originària del terme de Besora (que inclou Sant Quirze de Besora), on hi ha un mas Serradell. Sabem que va morir el 1445.

Segons l'estudiós Arseni Pacheco "el cercle de familiars i d'amistats de Serradell ens mostra una societat de gent de lleis, clergues i, sobretot, professionals: sabaters, sastres, mercaders, etc. Era una societat urbana i benestant, d'origen menestral, però enriquida i amb una clara tendència a fer treballar els capitals".

El llibre "El Testament de Bernat Serradell" va ser escrit entre 1422 i 1424 i en ell es poden trobar influències de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi....i el també vigatà Andreu Febrer. Sobre l'obra, un especialista com Martí de Riquer ha escrit que: "Des del punt de vista exclusivament literari, el Testament d'en Serradell és escrit amb encert, tant pel que fa als seus episodis plaents o satírics com a les parts fervoroses i greus... L'obra és graciosa i irònica amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l'absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l'autor de l'obra, cosa no gens freqüent i que no es dóna, per exemple, a l'"Espill" de Jaume Roig".

El "Testament de Bernat Serradell de Vic" ens ha arribat en una còpia única manuscrita del segle XV. Es coneix que va ser imprès el 1498 i el 1515, i es tenen referències de la seva popularitat. En època moderna s'han fet les següents edicions:

• M.Aguiló, dins "Cançoner de les obretes en nostra llengua vulgar més divulgades durant los segles XIV, XV e XVI". Barcelona, 1873-1900.
• M. Casella "Il Testament d'En Bernat Serradell de Vich", "Archivum Romanicum", IX, 1925, recollida a "Saggi di letteratura provenzale e catalana", Bari, 1966.
• A. Pacheco, "Testament de Bernat Serradell de Vic", ENC, ed. Barcino, Barcelona, 1971.
• A. Pacheco (recull l'edició anterior però amb ortografia normalitzada) dins de "Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV", MOLC, Edicions 62 i "la Caixa", Barcelona 1983.
• Jordi Vinyes, "El Testament de Bernat Serradell". Barcelona, setembre de 1995. Editorial Laertes.
  El responsable d'aquesta darrera edició, el professor Jordi Vinyes defineix l'obra dient que: "Tot i que han canviat les tècniques i els motius pictòrics d'ençà del segle XV, qui gosaria negar la bellesa objectiva d'un retaule gòtic amb la representació expressionista, força ingènua als nostres ulls contemporanis, del Paradís celestial i de l'Infern? Això mateix s'esdevé amb el "Testament" en el pla literari.

Un dia, en Bernat Serradell, l'autor i protagonista, torna cansat a casa seva amb la intenció de sopar. De cop i volta, es troba malament i s'ha de ficar a llit. Sentint-se a les portes de la mort, fa cridar, un confessor, i un notari per fer testament. Mentre ell al llit se sent morir, el frare confessor intenta abusar de la seva dona. Dicta el seu testament, el seu estat empitjora i, inicia el traspàs a l'ultratomba. I, en aquest viatge a l'altre món, experimentarà la visió de la Glòria celestial i dels Inferns segons les idees medievals sobre el tema".