La Revolució Industrial

Durant els segles XVI i XVII es consolida el pas del domini de la pagesia al de l'artesanat a Sant Quirze de Besora, amb la producció tèxtil com a principal motor. Però l'entrada del segle XVIII amb el gran trasbals bèlic que va comportar va obrir la nova situació que desembocaria a mitjans segle XIX amb l'inici de la revolució industrial al poble.


L'invasió de Napoleó, als inicis del segle XIX, i les guerres carlines van portar un període de forta inestibilitat, i de canvis profunds, que va coincidir amb els inicis de la revolució industrial. Sant Quirze de Besora va ser un dels centres de les guerres carlines i aquests s'hi van fer forts en un quarter militar que tenien al cor del poble i també al Castell de Besora. En diferens moments es van produïr petites batalletes, entre les quals podem destacar la del 16 d'abril del 1837, quan va ser ferit per tercera vegada, prop de l'eslavissada de Montesquiu, el general liberal Joan Prim i Prats, que anys després seria l'home més important de l'Estat espanyol fins que va ser misteriosament assassinat a Madrid. Prim ja havia estat en una altra acció bèlica a Sant Quirze de Besora el 14 de març del 1835. Per la banda carlina, un habitual de la zona era el general Savalls, que es movia molt entre Sant Quirze i Vidrà, on els carlins tenien una de les seves principals places fortes.


L'arrancada de debò de la revolució industrial a Sant Quirze de Besora va començar el 1855 amb l'arribada de la fàbrica dels Guixà, que va transformar i fer créixer el poble. Després seguirien altres com els Trinxet, Bebié, Juncadella.... tots ells noms de famílies importants de la burgesia catalana. L'aparició de les fàbriques també comporta l'aparició d'un fort moviment obrer, que tindrà un dels seus focus principals a Montesquiu, on hi va haver un destacat líder socialista, Josep Genollà, que va tenir una gran relació amb el líder del PSOE, Pablo Iglesias.


Els grans canvis del segle XIX van ser els següents: pels volts del 1855 arriba a Sant Quirze la carretera que prové de Barcelona i Vic i va cap a Ripoll i Ribes de Freser. Paral.lelament a l'arribada de la carretera arriba la indústria Guixà, que comença el desenvolupament industrial del poble. El 1863 s'inaugura la primera resclosa. El 1879 arriba el ferrocarril, i el 1896 arriba l'aigua corrent. La llum elèctrica als carrers i cases haurà d'esperar a l'entrada del segle XX.

I finalment, el final de segle coincideix amb una rebrotada sindical, noves vagues, i la creixent activitat de grups republicans i socialistes al municipi. Un canvi radical de situació, queda lluny l'època feudal de principis del segle, que genera avantatges però també nous problemes que tindran nefastes conseqüències durant la primera meitat del segle XX, amb la guerra civil espanyola.

Darrera actualització: 03.10.2016 | 14:17